Institut Ramon LLull

What happens at Faberllull?

paperllull.  Olot, 07/03/2020

Potser és l’única residència del món que es troba al bell mig d’una colla de volcans. Faberllull, la residència d’arts, ciències i humanitats fundada l’any 2016 per Francesc Serés i gestionada conjuntament per l’Ajuntament d’Olot i l’Institut Ramon Llull, és un espai protegit en tots els sentits del terme, i això es coneix tot d’una que hi ets. Un article de Sebastià Portell.




"Aquí tens el calendari d’arribades i sortides", et diu Pepa Pasamón, responsable de continguts del centre, assenyalant-te un suro amb una taula que conté noms que encara no coneixes, però que ben aviat es convertiran en amics, en veïns, en companys de lletres. "Aquí, llocs de menjar per emportar, el mercat i algunes rutes per fer a peu o en bicicleta". Un mapa, és clar. Na Pepa sap perfectament el que ha de dir i t’ho diu, però no com una cançoneta gastada, sinó amb tota la cura de tenir dues setmanes de la teva vida entre les mans. La teva feina. El teu temps. "Si decideixes agafar-la, pensa a posar-te el casc".

Puges a l’habitació i la silueta d’uns quants volcans dels quals encara no saps el nom et roba més temps del que voldries. La balconada de l’Hotel Riu Fluvià, on es troba la Faberllull, té alguna cosa de teatral i d’immersiva. "Deixa-ho tot, despulla’t, vine", sembla que et diu, amb el sol que s’enclota a l’horitzó i que deixa anar espires de lila i de magenta. I li faries cas, li faràs cas, però abans toca treballar. Obres l’ordinador i destapes una ampolla de Club Mate, que et va bé perquè t’activa però no t’altera, a diferència del cafè. Mires el document de la teva novel·la nova, encetat i sense tocar de fa unes quantes setmanes. Tornes a mirar els volcans. Escrius.

 

 

Faber fa nom pel terme llatí faber, que vol dir artesà, obrer o forjador. Faberllull és el lloc on les coses es fan, on les idees neixen i creixen. On es reprodueixen, també. Perquè a la Faberllull no estàs tot sol; hi ha en Kyle i na Tanja i en Riócard, hi ha na Cláudia i en Khaled i tants companys que han vingut d’arreu del món per treballar en els seus projectes a prop teu. Una novel·la gràfica, un conte per a infants, la traducció queer d’uns poemes impossibles o la revisió final d’aquell article que a casa costava tant de fer. Sou molts, uns quants. Sou diversos. Treballau en un mateix camp però des d’espais ben diferents, i aprendreu molt els uns dels altres. Entendreu que sou aquí per a una mateixa cosa, en el fons.

Presentareu la vostra feina a la sala comuna, amb la companyia de na Pepa, de Gavina Freixa, responsable d’administració i comunicació, i de la resta de companys. Galetes salades, el sol que entra, preguntes i suggeriments. "T’has plantejat llegir aquest llibre abans d’escriure això?", "Hi ha un article que et podria interessar", "Una vegada vaig sentir que tal investigador, per tractar aquest tema…", i així fins que algú diu "prou", o "gràcies", i aplaudiu.

 

 

Tornaràs a la teva habitació, obriràs l’ordinador i et posaràs a escriure. Ara, segurament, millor i tot. Però passats uns dies i uns quants sopars i esmorzars, després d’haver sentit les excursions que fan els altres a la ciutat o al seu entorn, decidiràs que ha arribat el moment de conèixer millor el lloc que t’acull. Ho faràs i no hi haurà manera de tornar enrere: Olot, com els boscos que l’envolten i la terra fosca que la sustenta, és una ciutat frondosa, que sorprèn. I te la faràs teva. L’única contraprestació que t’han demanat per a la teva estada a la residència és compartir la teva expertesa amb el territori: tu faràs un recital i una conferència, un altre anirà a la ràdio, un altre agafarà l’autobús per anar a Barcelona i trobar-se amb investigadors locals amb qui intercanviar idees. Diràs, faràs, escoltaràs i posaràs cara a moltes persones que no t’esperaves conèixer, però que d’una manera o una altra t’ajudaran a treballar millor.

I tornaràs, tornaràs sempre. I un dia arribarà que te n’hauràs d’anar, baixar a l’apartament, dir adeu a na Gavina i a na Pepa, dir adeu als companys, intercanviar correus i telèfons personals. Pensar, després d’unes quantes crisis creatives, després de més d’una epifania, també, que hi ha volcans que semblen morts, però que només dormen.

La resta és posar-t’hi, i fer. Ara tu també ets Faberllull.

 

SEBASTIÀ PORTELL
@SebastiaPortell

This website only uses session cookies for technical and analytical purposes. It does not compile or assign users’ personal data without their consent. This website does, however, use third-party cookies for statistical purposes. You can obtain further information or manage or reject cookies by clicking on "+ Info".